La instantània ens mostra al baixista de The Clash, Paul Simonon, un instant abans d’estavellar el seu Fender Precision Bass contra el terra de l’escenari del The Palladium de Nova York la nit del 21 de setembre de 1979, fa 41 anys. Una fotografia lleugerament torta, lleugerament fora de focus i lleugerament trepidada i malgrat tot això, simplement perfecte perquè mostra tota l’energia del punk, l’èpica de rock i l’esperit de la música en directe. Com dirien alguns: una imatge que sona.

Pennie Smith feia la seva primera gira amb la banda per terres nord americanes anomenada “Clash take the fifth” i durant el segon show al mateix Palladium, va immortalitzar la ràbia desmesurada des de dalt de l’escenari amb la seva Pentax analògica de 35mm. L’autora no volia incloure aquesta imatge dins les fotografies que acompanyarien l’album London Calling (1979) doncs com ella mateixa admetia estava desenfocada per que estava retrocedint quan va veure l’instant i va disparar. Fins i tot es pot veure a un espontani sobre l’escenari. La revista Q la va anomenar, la millor fotografia de rock and roll de tots els temps.

Finalment i gràcies al dissenyador britànic Ray Lowry, la fotografia va esdevenir portada de l’àlbum London Calling tot fent un homenatge a l’àlbum de debut d'Elvis Presley del 1956 on incloïa 5 temes: "I love you because", "Just because", "Trying to get you", "I'll never let you go" i "Blue moon". London Calling copiava la tipografia i l’esperit del disc d’Elvis, el disc amb que s’iniciava l’era del rock and roll. Amb aquest nou disc segons The Clash es capturava el darrer moment del rock. Ells mateixos a la cançó 1977 deien “No Elvis, Beatles or Rolling Stones in 1977” fent referència a un escenari apocalíptic on el rock a perdut tota la seva importància davant l’emergència del punk.

El títol del disc fa referència a una frase que feia servir la BBC durant la segona guerra mundial: "This is London Calling..." ("Aquí Londres emetent..."). Un disc doble que la banda obligava a la discogràfica CBS a vendre com a individual si volien treballar amb ells. El següent disc Sandinista! (1980) va ser triple.

The Clash, per Pennie Smith
The Clash, per Pennie Smith
Una peça de museu

Si us pregunteu què se’n va fer de l’instrument trencat en quatre parts, color crema i amb dues enganxines -una bandera pirata i la paraula pressure-, us puc dir que encara el podeu veure, amb una mica de sort per la pausa global que ha suposat la COVID-19, al museu de Londres dins una exposició dedicada als 40 anys de l’àlbum “London Calling”. Sinó sempre podreu anar al Rock and Roll Hall of Fame Museum in Cleveland (EUA), on l’exhibeixen de manera permanent.

Compra les nostres fotos

Vols comprar alguna de les fotografies de Photopass.cat? Totes les imatges publicades al web es poden adquirir sense marca d'aigua i en diversos tamanys.

Més informació i preus